SALVADOR ESPRIU

En aquells temps
de finals dels seixanta,
el capitalisme ja estava en crisi;
el capitalisme és crisi.

Les pàgines de demandes de La Vanguardia eren aclaparadores.

Cansat de tants versos que no fan companyia

-els admirables versos dels savis exel·lents-,

i de mirar com passa l'emperador tot nu,

i del gran plany del vent, aquest vell adversari,

i de l'excés de mi, sense missatge,

ara us diré, amb paraules ben clares,

amb crit elemental, lluny d'artifici,

que vull només
parar-me en el camí,
ja decantat amic
de l'última injustícia,

i ajaçar-me per sempre, sense recança, mort,

damunt la bona terra.